DIRECCIÓN DE ARTE Y ESCENOGRAFÍALa Taula Parada - Cartoixa d’Escaladei
PROJECTE DE PATRIMONI CULTURAL
L’austeritat era una de les normes bàsiques de la regla de sant Bru, que regia la vida dels cartoixans d’Escaladei. Aquesta austeritat també es feia evident a la cuina i els àpats que feien els monjos, normalment sols a la seva cel·la i en silenci: una escudella de fideus o cigrons per dinar i un sopar més lleuger, acompanyat amb aigua i vi, això sí. Tanmateix, els diumenges i les festivitats la cosa canviava i es trobaven tots al refetor per dinar plegats, també amb els germans llecs.
Separats per un envà i mantenint un silenci estricte, pares i germans s’asseien a les taules parades amb estovalles senzilles i proveïdes de vaixella de ceràmica blanca, amb l’heràldica d’Escaladei, i coberts de fusta. Al segle XVI, a la cartoixa, la vigília de Nadal era festa solemne i això volia dir que era un dels tres únics dies a l’any que els monjos rebien escudella doble. Una per dinar, de fideus, i una altra per sopar, de cigrons i ous passats per aigua. Per Nadal, a banda, també se’ls donaven torrons d’ametlles per postres.
No es pot dir que fos un Nadal d’excessos!
Recepta: Escudella blanca
